El deteriorament cognitu i la demencia, son dues coses diferents però que les separa una petita línia. De fet, encara es dicuteix si una esdevé en l’altra o son dues patologies diferents. El que si s’ha de tenir clar és que, malgrat la gent pensa diferent, no son patologies associades a l’edat. És a dir, no per envellir has de patir-ho.
Un altre concepte a aclarir és el de la demència senil. Terme obsolet. Per què? Perquè la demència no és un concepte que ha d’estar associat a la senilitat, a la vellesa. Pots fer-te gran i no desenvolupar mai una demència. No obstant, és una creença encara latent en la societat. De fet, i segons dades estadístiques, el 80% de la gent gran té por de desenvolupar aquesta malaltia, el 60% per la creença d’associar-ho a la edat i el 25% com una malaltia que no es pot prevenir.
El que sí que podem fer és prevenir. La prevenció és un factor clau i com ho podem fer? Doncs, amb intervenció cognitiva i activitats significatives per la persona, cuidant del nostre cos amb exercici físic i socialitzant. La relació amb els demés i la convivència són un factor clau en el nostre enriquiment emocional i cognitiu.
Marta Saiz Peris- Psicòloga Domus Vi Salita
